|
¡AY! ¡YA! Idea: Macarena Recuerda Shepherd. Interpretación: Idurre Azkue y MacarenaRecuerda. Creación: Idurre Azkue, Alberto de la Hoz, Macarena Recuerda Shepherd y la colaboración de Sofía Asencio. Banda sonora: Alberto de la Hoz. Vestuario: H-intercalada. Iluminación: Conrado Parodi. Ilustración: Josunene. Una producción del Antic Teatre Colabora El Gobierno Vasco, Festival Grec y Festival BAD, El Graner, Sala Baratza, La Fundición Bilbao e Histeriak. “Proyecto beneficiario del Proyecto de cooperación transfronteriza PYRENART, dentro del marco del programa Interreg V-A España-Francia-Andorra POCTEFA 2014-2020 – Fondos Europeo de Desarrollo Regional (FEDER)” acompañado del logo de la UE-Feder.”nal (FEDER)
|
.
|
|
¡AY! ¡YA! es una ilusión que nos lleva a percibir la realidad de diferentes formas sugeridas por la imaginación o causadas por el engaño del sentido de la vista. Un efecto que pone de manifiesto que nuestros ojos no son cámaras de vídeo que graban todo lo que ocurre, sino que nuestro cerebro interpreta y reelabora la información que nos proporcionan nuestros sentidos. ¡AY! ¡YA! es un ejercicio sobre la mirada. Esa ilusión que se produce cuando la imagen que tenemos ante nosotros se transforma en otra, se multiplica o toma formas imposibles. Cuerpos con varias extremidades, incompletos, transformables y moldeables. Una pieza de danza performativa pensada para todos los públicos ¡y por qué no! |
|
|
|
| ||
Próximamente
2018
Estreno 4 de julio a las 20h Antic Teatre Festival Grec (BCN)
Funciones los días 5 y 6 de julio 20h Antic Teatre Festival Grec (BCN)
Función el 25 de octubre en La Fundición Festival BAD (Bilbao)
Taller familiar 11h y función el 27 octubre en Tabakalera (Donosti)
Funciones del 9 al 11 de noviembre ETN (Pamplona)
Taller infantil los días 22 y 23 de diciembre Casa Encendida (Madrid)
2019
Funciones del 15 al 17 de febrero Ensalle/ Festival Isto Ferve (Vigo)
Taller 19 y 26 febrero 3º ESO de la ikastola Azkue organiza Arropaineko Arragua (Lekeitio)
Función 28 de febrero Arropaineko Arragua (Lekeitio)
Función el 20 de marzo El Contenedor Cultural (Málaga)
Funciones del 14 al 17 de marzo Antic Teatre (BCN)
Funciones 6 y 7 de abril La Fundición (Bilbao)
Funciones 3 y 4 de mayo Fira Titelles (Lleida)
Funciones 18 y 19 de mayo Festival Encuentros Teatro Victoria (Tenerife)
Función 14 de junio Festival Teatracciones Espacio Tangente (Burgos)
Funciones 20, 21 y 22 de septiembre Sala Artika (Vigo)
Función 18 de octubre Lizeo (Gernika Lumo)
Funciones para 2 institutos Teatro Guirigai (Badajoz)
Función 30 noviembre y 1 de diciembre Miriñaque (Santander)
Funciones 6, 7 y 8 de diciembre La Estación (Zaragoza)
Funciones 13 y 14 de diciembre Avanti (Córdoba)
Funciones 20, 21 y 22 de diciembre Ultramar (Valencia)
CRÍTICAS
I- FIRA DE TITELLES DE LLEIDA 2019: PRESENTACIÓ DE L’ESTUDI SOBRE EL SECTOR
Toni Rumbau | maig 6, 2019 |
¡AY! ¡YA! de Macarena Recuerda Shepherd
Va impressionar al públic de la Fira aquesta producció de l’Antic Teatre interpretada per Macarena Recuerda Shepherd (autora també de la idea) i Idurre Azkue, en la que el públic es veu confrontat a un constant exercici de percepció doble i ambigua.
Està fàcil dit, però aconseguir aquesta dualitat de perspectives és un dels reptes que el bon teatre de titelles sempre busca, no d’una manera expressa -llevat de les comptades excepcions- però sí inconscientment, en ser una de les qualitats pròpies del llenguatge dels objectes i les formes animades: ésser i no ésser, vida i mort, aparença i realitat.
Les persones som i no som el que som. L’aparença enganya, i la primera visió d’una cosa sempre n’amaga d’altres. En aquest cas, les dues noies de ¡Ay! ¡Ya! cerquen aquest efecte en l’embolic de la trobada entre dos cossos, els seus, capaços de crear formes diverses que trenquen els motlles automàtics de la nostra percepció. Però el més extraordinari de la seva feina és que ho fan sense artificis, a la ‘vista del públic’, sense amagar allò que fan, és a dir, des de la més absoluta autoconsciència, tant la pròpia com la dels espectadors, a qui s’enganya sense enganyar-los, a fi i efecte de que siguin capaços de copsar el propi fenomen de la seva percepció.
Per aconseguir aquesta autoconsciència de la visió, cal crear formes ambigües, jugar al ‘trompe-l’oeil ‘en la fusió dels cossos, en els moviments d’allò que es veu. I fer-ho amb naturalitat, sense entrar en forçats codis teatrals, amb la mirada intel·ligent de qui actua directament davant del públic sense l’ajut de cap paraula, des del silenci o, a vegades, amb una determinada sonoritat que tanmateix es talla tan sobtadament com ha arrencat.
L’efecte és brutal, directe i automàtic, i si hi ha resistència dels espectadors, es tracta de la natural resistència que tenim les persones a deixar de veure les coses tal com les volem veure, és a dir, sense renunciar als nostres prejudicis i estereotips.
L’actuació de Macarena Recuerda i Idurre Azkue va ser com un esclat de clarividència, com si als espectadors de la Fira els hi haguessin tret de sobte el vel que només deixa veure titelles i coses ja vistes. Què s’amaga sota la cara visible de la percepció? Som capaços de veure dues coses a la vegada mantenint l’atenció en la pròpia ambigüitat de la percepció?
I- FIRA DE TITELLES DE LLEIDA 2019: PRESENTACIÓ DE L’ESTUDI SOBRE EL SECTOR
Toni Rumbau | maig 6, 2019 |
¡AY! ¡YA! de Macarena Recuerda Shepherd
Va impressionar al públic de la Fira aquesta producció de l’Antic Teatre interpretada per Macarena Recuerda Shepherd (autora també de la idea) i Idurre Azkue, en la que el públic es veu confrontat a un constant exercici de percepció doble i ambigua.
Està fàcil dit, però aconseguir aquesta dualitat de perspectives és un dels reptes que el bon teatre de titelles sempre busca, no d’una manera expressa -llevat de les comptades excepcions- però sí inconscientment, en ser una de les qualitats pròpies del llenguatge dels objectes i les formes animades: ésser i no ésser, vida i mort, aparença i realitat.
Les persones som i no som el que som. L’aparença enganya, i la primera visió d’una cosa sempre n’amaga d’altres. En aquest cas, les dues noies de ¡Ay! ¡Ya! cerquen aquest efecte en l’embolic de la trobada entre dos cossos, els seus, capaços de crear formes diverses que trenquen els motlles automàtics de la nostra percepció. Però el més extraordinari de la seva feina és que ho fan sense artificis, a la ‘vista del públic’, sense amagar allò que fan, és a dir, des de la més absoluta autoconsciència, tant la pròpia com la dels espectadors, a qui s’enganya sense enganyar-los, a fi i efecte de que siguin capaços de copsar el propi fenomen de la seva percepció.
Per aconseguir aquesta autoconsciència de la visió, cal crear formes ambigües, jugar al ‘trompe-l’oeil ‘en la fusió dels cossos, en els moviments d’allò que es veu. I fer-ho amb naturalitat, sense entrar en forçats codis teatrals, amb la mirada intel·ligent de qui actua directament davant del públic sense l’ajut de cap paraula, des del silenci o, a vegades, amb una determinada sonoritat que tanmateix es talla tan sobtadament com ha arrencat.
L’efecte és brutal, directe i automàtic, i si hi ha resistència dels espectadors, es tracta de la natural resistència que tenim les persones a deixar de veure les coses tal com les volem veure, és a dir, sense renunciar als nostres prejudicis i estereotips.
L’actuació de Macarena Recuerda i Idurre Azkue va ser com un esclat de clarividència, com si als espectadors de la Fira els hi haguessin tret de sobte el vel que només deixa veure titelles i coses ja vistes. Què s’amaga sota la cara visible de la percepció? Som capaços de veure dues coses a la vegada mantenint l’atenció en la pròpia ambigüitat de la percepció?
